Hola de nou!!

Aquesta entrada va destinada a plasmar el treball que hem realitzat tot el grup a través del blog. La tasca que ens van proposar consistia en comentar i reflexionar sobre les variables que afavoreixen o perjudiquen el treball en grup, basant-nos en la tasca 4 i un cop haver visitat i posat en comú totes les nostres propostes d’activitat experimental col•laborativa, elaborar un comentari reflexiu sobre què afavoreix i què no afavoreix al treball en equip, entrant en joc el rol de l’alumne, el professor i la pròpia activitat.

En primer lloc, i com a primera variable a destacar, sent aquesta una de positiva, és l’actitud que ha de tenir el professor/a durant aquesta tasca i aquesta ha de ser positiva, ja que si la figura encarregada de conduir el grup mostra una actitud negativa, pot donar peu a que l’activitat a priori sigui un fracàs. Per això és molt necessari el positivisme del docent.

Una altra variant que afavoreix a que una activitat resulti exitosa és que la prèvia explicació d’aquesta sigui clara. Això és fonamental per a què els alumnes sàpiguen exactament que han de fer i que no els hi resulti un conflicte.

També és primordial que en un grup existeixi llibertat. Quan ens referim a llibertat volem dir que alhora de treballar en grup, un element clau és que tothom tingui la possibilitat d’aportar idees, comentaris, opinions, etc. a tots els seus companys i al docent. Això implica què qui rebi aquesta aportació ha de mostrar respecte i si el seu company o companya s’ha equivocat, no fer d’això un objecte de burla.

El fet que els nens/es adoptin una bona actitud i predisposició davant l’activitat, de manera que són ells els qui han de plantejar el problema, trobar-ne solucions, debatir-ne les variables i posar en comú allí on han arribat.

D’altra banda, la idea que el professor ha d’ensenyar a crear crítiques constructives als seus alumnes, deixant de banda les de tipus destructiu, ens referim a que el professor hauria de fer de “moderador”, almenys al principi, quan els i les alumnes no acaben de comprendre la funcionalitat de treballar en grup, així com hauria de ser com un “comodí” quan aquests es trobin perduts o no sàpiguin solucionar qualseol dubte que se’ls plantegi.

La motivació per aprendre és un element principal per tal que un treball en grup surti bé, si aconseguim aquesta motivació, els alumnes i les alumnes tindran interès en fer el treball, buscar informació per tal de millorar-lo i sempre esforçar-se més.

Que el docent fomenti la cooperació dels seus alumnes i que els hi ensenyi a treballar en equip és primordial, ja que vivim en una societat en que l’escola té la funció socialitzadora. La cooperació entre els alumnes l’ha de fomentar el docent al llarg de tot el curs escolar, per tal que en un futur aquests alumnes quan es dediquin al món laboral hi hagin de treballar en equip sàpiguen actuar mostrant els principals valors que comporta el treball en equip.

El fet de mostar-se respetuós en tot moment amb tothom, és realment rellevant ja que tenir assolits certs valors com el del respecte és essencial per tal de tenir un bon ambient amb el grup de treball.

També, cal ésser conscients que la relació que existeix entre el docent i l’alumne, ha d’estar basada en la confiança ja que en el moment en què es crea un vincle d’aquest tipus és més fàcil i molt més profitosa qualsevol tasca, tot i que és necessari que els alumnes notin que, no obstant la confiança que es puigui establir, la figura del docent mereix una certa autoritat i un respecte diferent al que es pugui tenir entre companys.

Un altra variable és la capacitat autocrítica que ha de tenir tan el docent com l’infant per poder valorar una activitat feta a classe, saber analitzar quins punts d’aquesta han anat bé i quins s’han de millorar o bé canviar coses per aconsrguir que l’activitat rutlli.

Cal donar importància a que tan infants com docents siguin crítics amb la seva feina, aprendre dels errors en comptes de veure-ho una cosa negativa.
Alhora d’analitzar la seguent variable sobre “l’obligació del docent” de realitzar activitats motivadores per als infants, que facilitaràn l’aprenentatge d’aquests i els farà gairebé d’una forma indirecta. Realitzar una tasca així és relativament difícil, ja que has de pensar en una activitat de la vida quotidiana en la qual aprenguin el temari que desitgin els docents.

Una altra variable que resulta beneficiosa per al treball en grup, i en aquest cas referent al rol del professor és la de que aquest ha de donar als seus alumnes pautes i no ordres, la seva tasca ha de ser la de convidar als seus alumnes a fer la feina i mai ha d’imposar-la, perquè lo bonic de la seva professió és el fer que els seus alumnes tinguin il·lusió, ganes, motivació, voluntat, etc., per realitzar l’activitat proposada. Tots aquests aspectes sorgeixen sempre que ells vulguin fer-ho, per tant, com deia, el professor ha de convidar i no obligar.

Per últim, i com a una variable que hem trobat negativa per al treball en grup, és el fet d’utilitzar el rol de líder d’una manera autoritària, perquè això pot provocar en els infants que es comportin amb els altres d’una forma discriminatòria, per això hem de vigilar i saber ben bé a qui li donem aquest paper i si és realment necessari emprar-ho, perquè si no ho és, sempre serà millor tractar i donar un rol a tots per igual.

Aquí us deixem totes les nostres aportacions sobre el que és per nosaltres el bon treball en equip, esperem que us serveixi d’ajuda per resoldre futurs dubtes que us puguin sorgir!

MOLTES GRÀCIES !! 

Per veure com ha estat realitzada aquesta tasca, cal visitar la tasca 4 del blog de l’Angela Hernandez Cruz, al apartat de comentaris apareix la redacció de la tasca.

FINS AVIAT!!!!