PRÀCTICA 3: LES DIFERÈNCIES EN EDUCACIÓ ENTRE FINLÀNDIA I ESPANYA.

Bon dia a tothom!

En aquesta nova entrada, parlaré de manera argumentativa sobre les diferències existents entre l’educació que s’imparteix a Finlàndia i, la que s’imparteix a Espanya.

En primer lloc m’agradaria aportar una petita definició dels dos sistemes per tal de posar-vos en situació.

El Sistema educatiu Finlandès, és considerat com el millor dels avaluats per l’enquesta internacional PISA del 2003.

La llei educativa que es troba vigent a Finlàndia , estableix que l’educació sigui obligatòria i gratuïta per a tots els nens que estiguin entre la franja d’edat dels 7 anys als 16, a més d’incloure tot el material escolar necessari i un àpat el dia. Així doncs, el sistema educatiu podem dir que és igualitari.

Els alumnes que viuen lluny de l’escola i no puguin accedir-hi caminant, poden demanar el reemborsament del cost del transport, o bé, poden accedir a un transport gratuït.

Els alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge poden també beneficiar-se, en el mateix centre, de l’ajuda d’un professor especialista , que pot anar a classe per guiar-lo o bé treballar amb ell de manera separada.

D’altra banda, el sistema educatiu espanyol, a part d’haver experimentat moltes reformes des de 1970,també és de caràcter obligatori i gratuït. Comprèn dos cursos acadèmics, que se seguiran ordinàriament entre els sis i els dotze anys d’edat. Amb caràcter general, els alumnes i les alumnes s’incorporaran al primer curs de l’educació primària a l’any natural en què compleixen sis anys.
La finalitat de l’educació primària és facilitar als alumnes i les alumnes els aprenentatges de l’expressió i comprensió oral, la lectura, l’escriptura, el càlcul, l’adquisició de nocions bàsiques de la cultura, i l’hàbit de convivència així com els de estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat, per tal de garantir una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes i de preparar-los per cursar amb aprofitament l’educació secundària obligatòria.

Davant aquestes dues definicions, procedeixo a fer algunes comparacions gràcies als articles consultats, articles que aniré citant a mesura que vagin apareixen.

He trobat un article molt interessant en un blog d’internet, on hi ha una sèrie d’oracions destacades que han aconseguit despertar-me la curiositat i les ganes d’indagar més sobre aquest tema. En aquest artícle es tracten molts temes, i jo, n’he intentat comentar els que m’han semblat més interessants.

En primer lloc, cal destacar, que el govern Finlandés, no decideix el sistema educatiu, sinó que cada col·legi té autonomia per organitzar el seu programa d’estudis consensuada entre els professors i els alumnes i sobretot, ofereix igualtat d’oportunitats per tothom. Fet que aquí a Espanya, no succeeix ja que cada nou govern que entra a presidir, canvia a la seva conveniència la llei d’educació sense tenir en compte realment als principals afectats, en aquest cas els nens i nenes, els que seràn el futur del país.

El nostre sistema educatiu s’ha basat gairebé sempre en el mètode tradicional, totalment rígid, amb un paper passiu per part de l’alumne, en el qual no es permet l’error (es corregeix de seguida) i la classe es dóna en la llengua materna dels infants, en contraposició del Mètode Comunicatiu del model finlandès, on l’alumne és el protagonista del procés d’ensenyament / aprenentatge. Són ells i elles qui expressen les seves necessitats, s’arrisquen a cometre errors i, a corregir-los. A Finlàndia, l’educació es basa en la confiança. Els pares confien plenament en els professors i els professors confien en els alumnes.

Malauradament, a Espanya no existeix aquest mètode de confiança, i això ha causat una davallada en els nivells de respecte cap als professors fins al punt que s’han donat casos d’agressió a aquests per alumnes i per pares o mares d’alumnes, sense poder fer res per evitar-ho.

En quant als descansos entre classe i classe, segons aquest article, en el cas Espanyol, tenen un sol esbarjo de mitja hora a les hores centrals de la jornada lectiva del matí a educació infantil i primària, i diversos esplais de 15 minuts cada 2 o 3 hores de classe en educació secundària. Mentre que a Finlàndia, tenen nombrosos descansos de 15 minuts a l’aire lliure entre classe i classe la durada és de 45 minuts aproximadament, el temps habitual en el qual l’alumne pot estar totalment concentrat.

Lligat a aquest tema, voldria destacar el nombre d’hores lectives, ja que a Espanya s’imparteixen més hores amb menys descansos i això no és la solució, sota la meva opinió, la solució consisteix en trobar un punt d’equilibri entre estones d’esbarjo i classes equitativament, tampoc cal que hi hagi el mateix nombre d’hores lectives que d’esbarjo, però si, cal que hi hagi un equilibri entre aquests dos factors.

Existeixen moltes més diferències destacables en els sistemes educatius esmentats en aquesta pràctica, però he intentat fer un resum del que més m’ha cridat l’atenció. Seguidament, i amb l’ajut d’una estadística, compararé els resultats obtinguts en els dos països, en les competències bàsiques:

Com podem veure, Finlàndia destaca molt per sobre de la resta de països en nivells educatius. Deixant a Espanya en un trist novè lloc. Això deixa veure que el sistema educatiu Espanyol necessita una reforma, una reforma urgent que tingui com a principal característica el benestar i afavoreixi tant com pugui a l’alumne i al professorat.

En aquesta següent imatge, es poden veure més diferències entre ambdos sistemes.

Per últim, tot si em permeteu, fent una mica de broma, adjunto una imatge d’una vinyeta que m’ha fet molta gràcia, ja que crec que té molta raó, perquè el problema del nostre país, no és únicament de l’educació, el problema el tenim tots, des dels polítics fins als ciutadans, i molts cops s’obliden que els nens i nenes, tal i com he dit al títol, SÓN EL FUTUR!